Tossa de Mar

Situada a la costa de Girona, a mig camí entre la ciutat de Barcelona i la frontera francesa, Tossa de Mar es una antiga població de pescadors amb un gran bagatge històric, que s'ha convertit, des de fa una mica més de mig segle, en destinació turística emblemàtica de la Costa Brava.

Imagina un lloc on puguis viatjar en el temps i transporta't cap a escenaris d'èpoques passades. Tossa és com un gran museu a l'aire lliure. Els seus vestigis prehistòrics donen pas a una Turissa romana, a una Tursa medieval i a una Tossa moderna convertida primer en refugi d'artistes i intel·lectuals i després en generosa amfitriona de turistes i visitants.

Vil.la Romana dels Ametllers

De l’època romana, a més d’altres vil.les menys importants, ens ha quedat la Vil.la Romana dels Ametllers, situada a l’Av. del Pelegrí, 5 – 13.
Descoberta el 1914 pel Dr. Ignasi Melé, la vil.la romana dels Ametllers (s. I a.C. - s. VI d.C.) és una de les vil.les més importants de l’antiga província de Tarraco. Dedicada especialment al conreu de la vinya i a l’exportació de vi de gran consum, és un exemple clàssic d’explotació agrícola a la Mediterrània romana. Arquitectònicament, consta de dues àrees ben diferenciades: la pars urbana i la pars fructuaria.
La pars urbana, o zona noble del conjunt, situada en el nivell superior, ens dóna fe de la magnitud de la vil.la a tots nivells, especialment al s. II d.C. Elements com el magnífic conjunt termal, els mosaics, els estucs, el rar menjador d’hivern, el nimfeu (font), o la piscina amb l’imponent conjunt escultòric de marbre de Carrara que es conserva en el Museu Municipal, ens fan palesa l’excepcionalitat de la vil.la.
La pars fructuaria, situada en el nivell inferior, era la zona industrial. Allí s’hi ubicaven els magatzems i les sales de processament dels productes agrícoles. S’hi elaborava vi, oli, salaons i també s’hi guardaven cereals.
Els estils d’os i d’ivori, les ceràmiques, les monedes o les fíbules, que es troben exposades al Museu Municipal, són un fidel testimoni de la vida quotidiana de la vil.la.

 

Recinte enmurallat de la vila Vella

Declarat monument històric artístic nacional l’any 1931, el recinte emmurallat de la Vila Vella és l’emblema del municipi. Actualment és l’únic exemple de població medieval fortificada que encara existeix al litoral català. Construït a inicis del s. XIII amb murs emmerletats, conserva gairebé la totalitat de l’àrea perimetral original. El pany de mur distribueix quatre torrasses i tres torres cilíndriques rematades per matacanes. Les torres més conegudes són la torre d’en Joanàs, que presideix la badia; la torre de les Hores, situada a l’entrada del pati d’armes, que deu el nom al fet que era l’únic lloc on hi va haver un rellotge públic, i la torre d’es Codolar, també coneguda com a torre de l’Homenatge, que presideix la platja d’es Codolar.
En el punt més alt de la Vila Vella hi havia hagut el castell, que consistia en una torre de guaita i una estada de planta rectangular. Actualment no existeix, ja que es va fer servir el seu emplaçament per edificar-hi l’actual far.
L’interior de la Vila Vella és un espai encantador de carrerons estrets amb paviment de còdols que, en el moment de màxima esplendor (s. XV - XVI), integrava unes vuitanta cases. A partir del s. XVI la població es va començar a expandir fora muralla, pel barri de sa Roqueta i seguint tota la vora del camí ral. Cal destacar el magnífic portal dovellat que dóna entrada a la Vila Vella a través del pati d’armes.
De l’interior, cal fer especial esment de l’antiga església de Sant Vicenç, d’estil gòtic tardà. Té una sola nau, capçalera poligonal de tres panys acompanyada d’una sagristia i d’una capella lateral a la banda oest i, a l’est, és probable que l’espai s’eixamplés amb una filera de tres capelles. Actualment, només l’absis i la sagristia conserven la coberta.
A la capçalera, la volta ogival està sostinguda per sis nervis que es reuneixen a la clau de volta decorada amb la imatge de Sant Vicenç.

Torre de Can Magí o Torre dels Moros

Aquesta torre és un fidel testimoni de les torres de vigilància que va fer construir Felip II al s. XVI a la costa mediterrània de la Península Ibèrica per protegir els pobles de les incursions i ràtzies dels pirates del nord d’Àfrica. Situades totes elles arran de la costa i en punts estratègics, es comunicaven entre si mitjançant senyals de fum durant el dia i senyals de llum durant la nit. La guàrdia permanent avisava els vilatans en cas de perill d’atac barbaresc, i així es podien protegir a l’interior de les muralles. La torre dels Moros es comunicava amb la torre de la Pólvora i amb l’agulla de Pola, i probablement també amb la torre del castell de Vila Vella, avui desaparegut. Seguint el model clàssic, la torre dels Moros consta de dos pisos amb entarimat de fusta, espitlleres i barbacana.

Capella de la Verge dels Socors

Edificada al s. XVI, s’explica que va ser un exvot del mariner Antoni Caixa en agraïment a la Verge del Socors per haver-lo salvat d’un naufragi. La capella actual va patir una remodelació al s. XVIII que li va donar la fesomia actual. Situada en el que es coneixia com a camp de la Creu, ja que era el lloc on originàriament hi havia la creu de terme, i al bell mig del camí ral que anava a Girona i del camí que conduïa a Lloret, aviat es convertí en un important centre religiós per la devoció que hi tenien els mariners i negociants.

Can Canga o Can Leandre

Aquest mas va ser un dels primers que es van construir fora muralles arran de l’augment de població del s. XVI. Situat en el barri de sa Roqueta, típic barri de pescadors, és un digne exemple de mas fortificat, construït així perquè en el moment de la seva edificació restava isolat davant del mar i era presa fàcil de pirates. L’edifici presenta un magnífic portal rodó, al damunt del qual un matacà ens evidencia la protecció davant de possibles ràtzies dels pirates. També en destaquen les finestres gòtiques bellament esculpides amb angelots. A l’interior, s’hi conserva en perfectes condicions una fresquera excavada en la roca viva.

Antic Mas Rabassa o Can Magí

Datat al s. XIV, és un mas fortificat, que presenta una torre de guaita quadrangular, datada al s. XVI, amb pisos i barbacana. Destaca també la garita situada en un angle del primer pis i que data del segle XVII.

Església Parroquial de Sant Vicens

D’estil neoclàssic, l’església parroquial de Sant Vicenç es va començar a construir l’any 1755 perquè l’antiga església, situada a la Vila Vella, s’havia fet petita per encabir els feligresos. A més, al s. XVI la població de Tossa s’havia expandit fora muralles i la seva llunyania resultava incòmoda. Tot i ser un edifici senzill, en destaca el volum de la nau central. Decorada originalment amb retaules i imatges d’estil barroc popular, molts d’ells procedents del taller local de Cas Fuster, van ser tots cremats durant la Guerra Civil, excepte el de la Puríssima. La policromia de l’interior ha estat recentment restaurada i l’església ha recuperat part de la seva bellesa i lluminositat.

Casa de Cultura (Antic Hospital de Sant Miquel)

L’antic Hospital de Sant Miquel va ser fundat l’any 1773 per voluntat del prohom de la vila Tomàs Vidal i Rei, considerat un precursor dels indianos. Molt abans de la liberalització dels ports espanyols pel rei Carles III, el 1765, Tomàs Vidal ja havia fet dos viatges a Amèrica: a Puerto Rico i a Guatemala. Quan tornà a Tossa, va deixar gran part de la seva fortuna per a la construcció d’un hospital de caritat.
L’edifici, de dimensions considerables, consta d’un cos rectangular de dues plantes ordenat a l’entorn d’un claustre. En un dels laterals hi ha situada la capella dedicada a Sant Miquel, advocació pròpia dels hospitals del s. XVIII a Catalunya. Cal destacar la imatge de Sant Miquel de l’altar major, de factura barroca popular, obra del taller local de Cas Fuster.

El Santuari de Can Grau

El santuari de Sant Grau està situat a 15 km de Tossa, al massís de Cadiretes. L’exterior de l’edifici és d’estil neogòtic. La seva història es remunta a una llegenda popular que diu que Sant Grau d’Aurillac hi va viure en el segle IX, i que l’any 1200 la reina Maria de Montpeller, mare de Jaume I el Conqueridor, va aconseguir obtenir unes relíquies del Sant, que provenien d’Aurillac, i que van ser rebudes al santuari amb gran solemnitat.

Casa Sans

Aquest és un edifici singular gràcies al seu eclecticisme estètic. Fou construït el 1906 per l’arquitecte Antoni de Falguera, per encàrrec de Joan Sans. L’edifici té una façana marítima singular, amb gàrgoles modernistes que representen les quatre estacions, amb trencadís de ceràmica vidrada i forja molt similar a la que trobem a la Casa Vicens de Barcelona. Aquesta façana estava decorada originalment amb pintures de temàtica vegetal i amb dues figures femenines que actualment no es conserven. A l’interior es conserva gran part del repertori decoratiu que dissenyà Antoni de Falguera. Els magnífics vitralls amb elements vegetals, juntament amb l’espectacular llar de foc, són d’estil absolutament modernista. El 1930, la Casa Sans passà a ser propietat de la família Vilallonga. Pertanyen a aquesta època l’escala de marbre i la font amb l’escultura de Diana caçadora, obra de Frederic Marés.

Museu Municipal

Situat a l’antiga casa del batlle de sac o governador, va ser inaugurat l’1 de setembre de 1935 i va esdevenir el primer museu d’art contemporani de l’Estat espanyol. Des de sempre, Tossa havia estat un reclam artístic: la bellesa del seu paisatge ja havia inspirat moltes obres a les darreries del s. XIX. Però va ser al s. XX, durant els cinc primers anys de la dècada dels anys trenta, que Tossa es convertí en pol d’atracció d’artistes de totes les disciplines i procedències i es va transformar en un nucli d’avantguarda. Sense oblidar els artistes del país com Rafael Benet o Pere Créixams, que ja sojornaven a Tossa, artistes de la talla de Marc Chagall, André Masson, Georges Kars, etc., van instal.lar-se i treballar a la vila, alguns d’ells fins que va esclatar la Guerra Civil, moment en què aquest període tan fructífer va quedar estroncat. Però abans que arribés aquest moment, l’any 1935 un grup d’intel.lectuals sensibles a l’art fundaren el Museu Municipal, amb la intenció de deixar constància del que s’estava creant en aquella època i del llegat arqueològic que restava a Tossa i que procedia del jaciment dels Ametllers. Actualment, el museu custodia bona part de les peces arqueològiques de la vil.la dels Ametllers, així com una important col.lecció d’art.

 

 

 

 

 

 

Comparteix Tossa de Mar

Fotos de la visita


Sobre Girona Experience

Girona Experience és una empresa especialitzada en l'organització de tours a mida d'un sol dia per descobrir tots els secrets i racons de Girona i la Costa Brava.

Totes les visites es realitzen amb un vehicle de luxe de 7 places que us recollirà i us deixarà davant de la porta del vostre hotel a Girona. Tots els trasllats són gratuïts.

Segueix-nos