Llafranc

Llafranc és una població de la Costa Brava del municipi de Palafrugell. Poble situat sobre una costa rocosa, amb un altre nucli costaner i turístic com Calella de Palafrugell. Al nord de Llafranc es troba el far de Sant Sebastià, amb un mirador al cim.

Les cases individualitzades representen la major part essencial de les edificacions, i es conserven xalets d'un gran valor arquitectònic local, principalment delsanys 1930. Segons el cens de població, a Llafranc hi ha empadronades 316 persones. De totes maneres, s'estima que durant la temporada baixa i mitja hi ha unes 1.000 persones i en temporada alta unes 10.000.

Història

A pocs centenars de metres al nord de la platja es va descobrir el 1964 el dolmen de Can Mina dels Torrents prova la presència d'ésser humans des de l’edad de pedra, fa uns quatre o cinc mil anys.

Al segle II aC, amb l'arribada del romans a Empúries, el poblat ibèric de Sant Sebastià de la Guarda va viure un lent i progressiu abandonament en favor del nucli de Llafranc, ocupat de manera permanent fins al segle IV dC. La localitat de Llafranc es va convertir en època romana en un destacat centre de producció del vi i de la terrisa. Des del seu port sortien àmfores per emmagatzemar vi, materials de construcció, ceràmica de cuina i vaixella, a més del vi cultivat en el seu rerepaís, on s'han localitzat més d'una desena de vil.les romanes.

Del passat romà, el poble en conserva els vestigis del que va ser una prensa de vi i un celler molt a prop de l'esglesia situada en un petit promontori, on les excavacions arqueològiques han descobert els habitatges més antics del jaciment. Una de les restes més antigues és una làpida sepulcral (avui desapareguda) dedicada per Cesàrea al seu espòs Carudo.

El 1857 es va inaugurar el far de Sant Sebastià al cap de Sant Sebastià, proper a la torre del segle XV i a l'ermita barroca i l'hostatgeria.

Des de finals del segle XIX Llafranc va esdevenir un indret de lleure cada vegada més freqüentat. El 1936, durant la Guerra civil Espanyola, l'església de Santa Rosa va ser parcialment cremada. El creixement més pronunciat de demandes de llicències d'obra a Llafranc va ser durant els anys 1930 i entre el 1950 i 1970.

El dia 7 de juny de l'any 2013, l'escriptor anglès Tom Sharpe va morir a causa d'una diabetis a Llafranc, el poble on havia estat vivint des de la dècada de 1990.

Geografia

La platja, o cala, de Llafranc és una platja urbana de 360 metres de longitud i 40 metres d'amplada i que presenta un alt grau d'ocupació. La sorra és fina i daurada, i és de fàcil accés a peu, en cotxe (amb zona d'aparcament per a més de 100 cotxes) i per a minusvàlids

L'entrada del mar cap al poble de Llafranc envoltada per la punta d'en Blanc, per la part de garbí, i el cap de Sant Sebastià forma la badia de Llafranc. Al davant de la badia, en direcció al cap de Sant Sebastià, s'hi situava l'Illa Negra, un petit porció terrestre que va desaparèixer, sepultada per les aigües, durant la construcció de l'espigó del port L'Illa Blanca es troba entre l'escullera del port de Llafranc i la punta Negra, al davant de cala Fondo o embarcador d'en Vilà

A uns 500 metres al sud del cap de Sant Sebastià, a la vora de Llafranc, s'hi troben tres cims submarins coneguts com els Ullastres. Al nord del cap mencionat, entre Llafranc i Tamariu, s'hi forma la cala de Cau.

 

Comparteix Llafranc

Fotos de la visita


Sobre Girona Experience

Girona Experience és una empresa especialitzada en l'organització de tours a mida d'un sol dia per descobrir tots els secrets i racons de Girona i la Costa Brava.

Totes les visites es realitzen amb un vehicle de luxe de 7 places que us recollirà i us deixarà davant de la porta del vostre hotel a Girona. Tots els trasllats són gratuïts.

Segueix-nos