L'Estany de Banyoles

Àrea de gran interès tant paisatgístic com geològic, que abasta el conjunt de l'anomenada conca lacustre de Banyoles. L'espai sotmès a protecció ocupa una superfície de poc més de 1.000 ha i s'estén per part dels municipis de Banyoles, Fontcoberta i Porqueres, tots tres al Pla de l'Estany.
La conca lacustre de Banyoles separa la plana de l'Empordà de la serralada Transversal, ja a la comarca de la Garrotxa. A banda del mateix estany de Banyoles, la zona comprèn també un seguit de petits estanyols situats al seu entorn. Entre aquests hi destaquen el del Vilar, el d'en Sisó, el de la Cendra i el Clot d'Espolla.
L'estany de Banyoles, amb una superfície de 107 ha i una característica forma de vuit, és un dels de majors dimensions de la península Ibèrica. Té una longitud de 2.128 m, una amplada de 775 i una fondària que en algun punt sobrepassa els 40 m.
Allò més rellevant d'aquest sistema lacustre és el seu origen i la procedència de les aigües que el nodreixen. Les muntanyes de l'Alta Garrotxa, al nord, recullen unes pluges prou abundants en aquell sector. Les aigües, que s'infiltren dins l'aqüífer, circulen cap al sud aprofitant la carstificació de les calcàries. La tectònica i la presència de fractures en els materials que condueixen aquests cabals subterranis provoquen la seva sortida a l'exterior. Això passa al riu Fluvià, a la vall de Sant Miquel de Campmajor i al conjunt dels estanys de la conca lacustre de Banyoles.
Si curiós és aquest sistema d'abastament a través del subsòl, més ho és encara el procés de formació dels estanyols. En el seu recorregut pels aqüífers, les aigües actuen dissolvent les calcàries i guixos damunt els quals descansa tota aquesta zona. Ès així com es provoquen enfonsaments de la superfície i la sobtada creació dels estanys.
Aquests fenòmens hidrogeològics adquireixen una significació especial en el cas de l'anomenat Clot d'Espolla, gran bassiol situat en una planura que es troba al nord mateix de l'estany de Banyoles i a uns 50 m per damunt seu. Després d'èpoques de fortes pluges, quan l'aqüífer se satura i la pressió del líquid que hi circula és prou alta, les aigües ascendeixen fins a les surgències d'aquesta singular cubeta. Ès llavors quan s'hi poden observar uns espectaculars brolladors que omplen pel fons l'estanyol. Es tracta, doncs, d'una bassa intermitent que actua a tall de sobreeixidor, la qual es pot omplir i buidar en un període de temps relativament curt. Quan és ple a vessar, el Clot d'Espolla drena cap al riu Fluvià a través d'un espectacular saltant d'aigua de prop de 80 m (és el conegut Salt de Martís). L'estany de Banyoles, contràriament, aboca les seves aigües cap a la xarxa hidrogràfica del riu Ter.
L'estany de Banyoles i el conjunt de petits estanyols que l'acompanyen, presenten al llarg de l'any processos d'estratificació tant tèrmica com química. La formació d'aquestes capes en la columna d'aigua comporta que s'hi estableixin organismes als quals els cal la presència d'oxigen (als nivells superficials) o que en canvi viuen sota condicions d'anòxia (a les zones més fondes).
Més enllà de totes aquestes consideracions d'ordre ecològic i mediambiental, l'Estany ha estat ja des de molts anys enrere un indret al voltant del qual s'ha estructurat una intensa activitat econòmica i social. La mateixa trama urbana de la ciutat de Banyoles ocupa bona part de les ribes sud i est.
La vegetació lacustre i de ribera, tanmateix, fou primer substituïda pels conreus. Més tard hi tingueren reeixida els espais enjardinats i amb arbres de plantació, àrees que en bona mesura encara avui s'hi mantenen. La vegetació natural i característica dels ecosistemes lacustres únicament es troba ben estructurada en alguns sectors, mentre que en altres apareix de manera més aïllada i puntual. La fauna presenta també un important component antròpic, ja que abunden les espècies que toleren bé la presència humana o aquelles que hi han estat introduïdes (això és especialment manifest en el cas dels peixos).
Tot i la projecció que tradicionalment ha tingut l'Estany com a espai recreatiu i de lleure, és destacable el rellançament que significà, l'any 1992, la celebració a la zona de les proves de rem i piragüisme dels Jocs Olímpics de Barcelona. Aquest esdeveniment, a banda de la lògica promoció de l'espai, va ser aprofitat per regular-ne els usos (passeig amb barca, pícnic, pesca, bany i activitats esportives) i encetar determinades propostes de reestructuració ambiental (recuperació de la vegetació palustre i de ribera, restauració d'àrees degradades, etc.).
Per visitar la zona hom suggereix, des de Banyoles mateix, prendre el camí de circumval.lació a l'Estany (també hi ha un recorregut per a bicicletes). Això ens permetrà passejar pels bonics paratges que l'envolten, veure els estanyols que completen la conca, tastar les aigües de les fonts -la de la Puda, amb un característic gust, és la de més renom- i visitar la bonica església de Santa Maria de Porqueres, al sud-est de l'Estany i dalt d'un petit turó.
Si han passat temps de pluges, és del tot recomanable anar fins al Clot d'Espolla (s'hi accedeix des del nucli de Melianta, a Fontcoberta). Aquí hi podrem veure la curiosa dinàmica d'un estanyol intermitent i l'espectacularitat dels seus brolladors (els més manifestos se situen a l'extrem nord de l'espai).

Comparteix L'Estany de Banyoles

Fotos de la visita


Sobre Girona Experience

Girona Experience és una empresa especialitzada en l'organització de tours a mida d'un sol dia per descobrir tots els secrets i racons de Girona i la Costa Brava.

Totes les visites es realitzen amb un vehicle de luxe de 7 places que us recollirà i us deixarà davant de la porta del vostre hotel a Girona. Tots els trasllats són gratuïts.

Segueix-nos